.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«encara no teniu fe?»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre de Job

El Senyor, des de la tempesta, digué a Job:
«¿Qui posà les portes que limiten la mar quan naixia plena d’insolència, i jo la vestia amb les boires i li donava, per bolquers, la nuvolada?
Jo vaig retallar les seves vores i la vaig tancar amb portes i barrots, tot dient-li: Fins aquí et permeto de venir, no més enllà. Atura la insolència de les teves ones.»

Jb 38,1.8-11

Salm Responsorial

R. Enaltiu el Senyor, perdura eternament el seu amor.

Uns comerciants que s’embarcaren
i es feren mar endins,
foren testimonis de les obres del Senyor,
dels seus prodigis en alta mar. R

A una ordre seva es girà un huracà,
que aixecava grans onades:
es veien al cel, es veien al fons,

i, extenuats de mareig, no es tenien drets,
no hi valia res la seva perícia. R

En les seves penes cridaren el Senyor,
i els salvà d’aquell perill:
apaivagà el temporal i vingué la bonança,
es calmaren les onades del mar. R

I els va dur fins al port,
plens de goig per la calma retrobada.
Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes.  R

Sl 106,23-24.25-26.28-29.30-31 (R.: 1)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, l’amor que el Crist ens té ens obliga: hem de reconèixer que un ha mort per tots. I és que tots han mort, però ell ha mort per tots, perquè els qui viuen no visquin ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort per tots i ha ressuscitat.
Per això nosaltres, des d’ara, ja no valorem ningú per la seva condició mortal, i si en altre temps havíem valorat així el Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.

2 Co 5,14-17

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles: «Passem a l’altra riba.»
Deixaren, doncs, la gent, i se l’endugueren en la mateixa barca on es trobava. Vora d’ells seguien també altres barques. Mentrestant s’aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s’anava omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen: «Mestre, no veieu que ens enfonsem?» Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué a l’aigua: «Calla i estigues quieta.» El vent amainà i seguí una gran bonança.
Després els digué: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l’un a l’altre: «Qui deu ser aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?»

Mc 4,35-41

"Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?"

La paraula de Déu ens convida avui a l’admiració i a la confiança en Déu. A l’evangeli veiem com es calma la mar només amb la paraula de Jesús: Calla i estigues quieta. El vent amainà i seguí una gran bonança. Abans havia subratllat la situació dramàtica que vivien els apòstols: S’aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s’anava omplint. Hi ha moments que sembla que a Déu no li importen els nostres problemes (llavors i ara): No veieu que ens enfonsem? Però Jesús és senyor de la creació i amb una paraula la pot dominar. Ell no és mai lluny de nosaltres tot i que sembli que dorm: Era a popa dormint amb el cap reclinat. El poder de Jesús sobre la creació ha d’inspirar, també als deixebles, no solament respecte i estupor sinó sobretot amor i molta confiança: Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe? La fe del deixeble ha de ser prou madura com per infondre pau i serenitat fins i tot en els moments que sembla que Déu guarda silenci o permet la tempesta.
En aquest sentit, en la primera lectura, Déu fa veure a Job la seva incapacitat per a comprendre els plans de Déu i la seva actuació en la història. Job es vol presentar com igual a Déu, però Déu li fa una sèrie de preguntes i afirmacions que demostren la superioritat de Déu sobre els homes. L’home no ho coneix tot, no ho sap tot: com vol comprendre per què Déu actua en el nostre món d’una forma o d’una altra? Per altra banda, si Déu ho ha creat tot: els mars, les aigües, els oceans vol dir que Déu estima tota la creació; en té una cura especial.
Els deixebles no acabaven d’entendre Jesús. Però com diu Pau, l’amor que el Crist ens té ens obliga. Hem de reconèixer que un ha mort per tots. Com a conseqüència que els qui viuen no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort per tots i ha ressuscitat. A Déu li importen els nostres problemes, les nostres lluites, la nostra vida. No és Déu qui falla, sinó nosaltres, la nostra fe i confiança en ell; creiem que Déu hauria d’actuar com nosaltres volem o pensem!

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES